Amb el tema dels límits de propietats, el que s’acostuma a comprovar principalment és que les edificacions veïnes no envaeixin el nostre terreny, però també s’ha de tenir en compte la possibilitat de que estiguin enretirades cap al seu propi terreny, es a dir, que no hagin apurat la construcció fins al límit de propietats.
Tot això ve per un cas real entre dos veïns amb una relació no precisament de bon veïnatge, amb els seus terrenys estant sense edificar i separats per una línia recta.
